SALVADOR ESPRIU
Nascut a Catalunya al 1913, a més de poeta fou dramaturg i novel·lista català.
La seua obra té una gran singularitat, caracteritzada per la mescla d’un intel·lectualisme extrem i d’un descriptivisme sovint càustic. Té riquesa idiomàtica, complexitat temàtica i de fonts, capacitat per a descriure en termes transcendents de la història col·lectiva.
En “Cementeri de Sinera”, s’evoca el món destruït per la guerra, amb el cicle líric, es traça un camí d’interiorització que culmina amb l’experiència mística de “Final del laberint”, on es segueixen els principis lligats a la teologia negativa.
Un canvi brusc el trobem a “La pell de brau”, que representa el llibre de més ressonància de l’autor. A partir d’aquest moment, la poesia d’Espriu es qualificà com a realista. En aquest llibre es veien reflexions sobre la diversitat i la tolerància, que va actuar com a catalitzador d’una nova actualitat del poeta, fins i tot internacional.
A causa de l’interpretació dels seus poemes per Raimon, la seua obra s’estengué.
POEMA:
CANÇÓ DE LA MORT A L’ALBA
Petita barca
damunt la mar
corre fortuna
llevantejant.
Quan esdevinguis
riu de negat,
per on sabries
passar-lo a gual?
Pres que fugia
del lent esguard
en cap sagrera
no té descans.
Marquen vedrunes
la pobretat
d'aquest meu somni
de pluja al camp.
Si para l'alta
mola, podràs,
fixa sotana,
potser rodar?
Record de sàndal,
tan vellutat.
Oh, l'allunyada
neu d'unes mans!
Des de l'espera
de desvetllat
en més temença
d'hora foscant,
dama de l'alba
em ve a cercar.
Espriu, Salvador: “Cançó de la mort a l’alba”. Obres completes. Barcelona: Ed. 62,
Clàssics Catalans del segle XX, 1977. (p.270)
COMENTARI POEMA:
Quan la barca s’hi fa a la mar, i arriba un temporal, s’intenta resguardar però no troba enlloc. Açò és un somni que li recorda a una antiga amada que no pot oblidar i que recorda al alba.
Són versos lliures. El poema està compost per 7 estrofes de 4 versos i una tornada al final.
INTERPRETACIÓ DEL POEMA:
http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?titol=581&autor=86
ALTRE POEMA DE L´AUTOR:
EL MEU POBLE I JO
Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.
Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.
Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.
La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.
Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.
Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.
Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.
A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.
Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.
Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.
COMENTARI DEL POEMA:
Ell, l’autor, s’identifica amb el seu poble i sent com si tot el que hagués realitzat ho hagués fet amb el seu poble.
El poema està composat per 8 estrofes amb 3 versos casa una, versos lliures d’art menor.
El que més ens crida l’atenció és la repetició al final de cada estrofa del nom del títol, el meu poble i jo.
INTERPRETACIÓ DEL POEMA:
RAIMON
Ramon Pelegero Sanchis (Xàtiva, Costera, 1940). Cantant, escriptor i poeta, conegut amb el nom artístic de Raimon.
La seva trajectòria ha estat reconeguda, entre d'altres, amb el "Gran Prix Carco de l'Académie Française du Disc" (1967), la "Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes" del Ministeri de Cultura d'Espanya (1995), la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1997) i el "Premio de Honor de la Academia de Música Española" (2007).
Com a cantant ha musicat poemes propis, poemes de Salvador Espriu, i de clàssics valencians de la literatura catalana com ara Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Joan Timoneda.
És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada